L'amis ‘d mia prima infansia,
  ‘n partend per sò mestè,
  a l'ha mostrame ‘na steila,
  la steila del bergè.
  
  Da antlora a l'istess'ora,
  che ‘l sol a l'è tramontà,
  ‘n s'la solia ‘d mia dimora,
  mi i guardo ‘l ciel steilà.
  
  E subit mi i la trovo,
  la steila del bergè,
  ‘n pensandie torna a col jovo,
  l'amor a m' fa piorè.
  
  Oh steila, bianca steila,
  ascota ‘l me corisin,
  scavalca ‘ste montagne,
  consola ‘l sò destin.
  ###